Editar per a joves

Al bloc d'Elsa Aguiar, "Editar en voz alta", sempre trobem apunts d'interés per a l'ofici. Aquesta setmana, hi publica una reflexió ("¿Proteger o protegernos?") al voltant de la (sobre)protecció que sovint exercim els editors en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Qui selecciona les obres que considera "adequades" per a una edat determinada (tenim tendència a classificar cada llibre en gèneres, col·leccions i etiquetes d'edat, cosa que no ocorre en altres països del nostre entorn) i quins paràmetres utilitza per mesurar la conveniència o inconveniència d'un text literari concret, la seua duresa o el seu grau de transgressió o provocació... Potser, qui ha de jutjar aquests elements té un record selectiu de la seua pròpia infantesa, o ha perdut la connexió amb la voluble realitat de l'infant o el jove actual. I tot això, explica l'editora d'SM:

"Me hace plantearme si al rechazar una novela para niños por demasiado dura pensamos en los niños o en los adultos que las leerán y nos juzgarán a través de ellas."

Coincidint en el temps, Josep Maria Aloy fa al seu bloc "Mascaró de proa" un apunt amb títol contundent: "En literatura juvenil, no tot s'hi val!". Parteix d'una crítica sobre La Gretchen es preocupa (Oxford), de la meua (ex?)estimada Christine Nöstlinger, per aprofundir en un tema complementari al que plantejava Elsa Aguiar: per què hem de publicar llibres que no aporten res al lector? Aquest interrogant l'hauríem de respondre sempre abans de donar l'ok a la impremta amb obres adreçades a qualsevol edat, però diríem que especialment en l'àmbit LIJ, on s'estan formant (o deformant) lectors. En aquest sentit, la responsabilitat dels prescriptors i dels editors és més elevada. Per això mai hauríem de publicar llibres que, com diu Josep Maria:

"No ajuden ni a crear ni a formar lectors i no aporten res de positiu a una edat en què precisament allò que caldria evitar són els tòpics simplistes, la bajanada constant i la poca qualitat, no sols literària sinó intel·lectual."

L'editor LIJ adreça les seues propostes, sobretot, a les prescripcions escolars, i publica obres que el professorat recomanarà als seus alumnes. Els estils, les temàtiques i els continguts que promou en el seu catàleg, així com les estratègies de màrqueting i seducció que practica no són (no poden ser) aliens a aquesta realitat. El gran interrogant és si és possible mantenir (o incrementar) el nivell de vendes amb títols agosarats i engrescadors per als joves, i que podríem qualificar amb aquella etiqueta tan subjectiva i difusa que és "la qualitat", com reivindica aquest Manifest. 

El debat sempre està obert en un subsector que té una influència decisiva tant en l'educació com en el foment dels hàbits lectors de la població però que, alhora, ha crescut considerablement els últims anys fins convertir-se en el motor de la indústria editorial. No és una qüestió menor.

Tecnologia digital i promoció de la lectura

Aquest semestre comence una nova col·laboració amb la UOC que em fa molta, moltíssima il·lusió. Es tracta de la docència de l'assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura, que forma part del postgrau "Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62".

En aquest apunt al bloc del postgrau en parlem sobre les motivacions, continguts i finalitats de l'assignatura, que sintèticament són les següents:

"L’assignatura 'Tecnologia digital i promoció de la lectura' proporciona informació, eines i estratègies digitals per a aquells que vulguin iniciar-se o millorar la seva expertesa en l’àmbit de la promoció del llibre i de la lectura. En el decurs del semestre explorarem el potencial de les plataformes d’autoedició, les noves modalitats de lectura en pantalla, farem pràctiques de noves fórmules de promoció i màrqueting, contrastarem diferents models de negoci editorial i de llibreries, debatrem sobre les propostes més innovadores per fomentar la lectura en la xarxa, etc."

El període de matrícula està obert, així que, si creieu que us pot interessar, encara hi sou a temps! En aquest enllaç trobareu més informació sobre el procés. Ens veiem a l'Aula Virtual de la UOC? 

Continuem avançant!!

Autors a la fuga

"Els escriptors, víctimes involuntàries d’un ERO literari silenciós, comencen a moure fitxa, lluitant perquè els seus treballs arriben als lectors. Per a aconseguir-ho, en uns casos els autors han canviat d’editor (alguns, mirant al nord) o han diversificat els segells en què depositen les seues obres. Es desfidelitzen, en definitiva. Altres, per contra, recorren a l’autoedició."

Quantes obres de ficció per a adults s'han deixat d'editar al País Valencià durant els últims mesos, i quantes més no veuran la llum pels canals tradicionals? El Quadern d'El País publica avui "Autors a la fuga", un article en la línia del que comentàvem en aquest apunt. Una qüestió rellevant per a la salut de la nostra fràgil estructura editorial.

Mataren el verd

Carme Miquel s'autoeditarà la nova novel·la: Mataren el verd.

"Parlar de Carme Miquel és parlar de dignitat, de coherència i de compromís. Compromís amb la llengua, amb l'ensenyament públic i de qualitat i amb el territori. Un compromís que trasllada també a la seua obra literària. El títol no enganya: es tracta d'una denúncia contra l'especulació urbanística que assola el nostre territori..." 

Escrivia aquestes paraules en maig de l'any 2007, amb motiu de la presentació de L'amença de les grues, una novel·la que vaig tenir el goig d'editar i de promoure en companyia de l'autora. Aquella obra de Carme Miquel continuava les intrigues d'un dels èxits de la literatura juvenil valenciana, Uns papers en una capsa, una novel·la que, tal i com deia en aquell apunt, duia (en 2007) 30.000 exemplars venuts. Poca broma!

És oportú recordar ara aquestes dades, perquè confesse que m'ha sorprés molt que la nova obra de l'autora cerque finançament via micromecenatge amb la finalitat d'ésser autoeditada. Mataren el verd s'adreça al públic adult i tracta sobre l'especulació i el mobbing imobiliari (real) al barri de La Punta de València ciutat. Uns fets escandalosos, plens de punts foscos, xantatges, penúries, desnonaments i responsables poderosos, alguns dels quals continuen professionalment en actiu. Una obra literària de denúncia social, ben recomanable, en la línia de l'autora, una lluitadora històrica per la dignificació de la llengua i l'educació al País Valencià, que compta amb nombrosos seguidors fidels, amb un gran potencial de promoció... Què està passant en l'àmbit editorial perquè no hi haja una cua d'editors lluitant per fer-se amb els drets d'aquest manuscrit?

Em sembla un tema de gran rellevància per al sector, especialment el valencià. Els lectors, de moment, el que podem és fer la nostra petita aportació a Verkami perquè aquest projecte literari de Carme Miquel veja la llum i puguem gaudir, finalment i feliçment, de la lectura de Mataren el verd.

Lectures inoblidables

Aquest dissabte recomanàvem a Levante-EMV una proposta editorial ben interessant d'Edicions 96: el Quadern de lectures. De vegades hi ha idees senzilles que resulten molt efectives. I en la promoció lectora (a l'aula i fora de l'aula), tota pedra fa paret. Enhorabona per la iniciativa!
(Podeu llegir l'article punxant la imatge superior.)

La llibertat d'Els invisibles

"Els invisibles", la nova novel·la d'Isabel-Clara Simó als informatius de Canal 9 from Ara Llibres on Vimeo.

Fa uns pocs dies, Isabel-Clara Simó va estar a València per presentar Els invisibles (Amsterdam). Tal i com comentàvem en aquest apunt, cada nou llibre seu desperta molta expectació, i aquesta nova novel·la, un dels seus millors treballs, no ha estat una excepció. Isabel va parlar de literatura, de l'actualitat, dels oblidats i marginats de la societat, de política, de corrupció, d'educació... De tot allò que els periodistes van voler preguntar-li. Sempre amb respostes clares i directes, sense mitges tintes. Com ha fet sempre.

Una de les qüestions que més va intrigar la premsa, i que recullen pràcticament tots els mitjans, és el canvi d'editorial. L'autora alcoiana el va justificar en la complicitat que ha establert amb la nova editora, Izaskun Arretxe, i en la necessitat de demostrar-se que és lliure i ningú no té l'exclusiva sobre la seua obra. El País i El Punt Avui recullen aquesta curiositat (en absolut menor) de manera destacada.

Tot i que falten alguns enllaços, especialment de ràdios i algunes entrevistes encara pendents, tot seguit trobareu un recull de la repercussió mediàtica que va tenir aquella visita.

Contraportada a Levante-EMV.

• "La visibilitat d'Isabel-Clara Simó", Núvol.
• "Herois de l'invisible", El Punt Avui. 
• "Entre Volterà i Amsterdam", El País.
• "El ministre Wert és un desgraciat", La Veu del País Valencià.
• "Isabel-Clara Simó reivindica els 'oblidats' de la història", ARA.
• "Desde Cataluña, los valencianos son el pariente invisible", Información.
• "Isabel-Clara Simó ens descobreix els invisibles de la societat", ARAMULTIMÈDIA.
• "Escriure bé i tenir ofici no és el mateix, i em deixe el fetge intentant-ho", Europa Press.
• "Tener oficio y escribir bien no es lo mismo", Información, Noticias.com.
• "Isabel-Clara Simó da voz en Els Invisibles'a quienes han estado ignorados", La Verdad.
• "La revolta dels invisibles", Vilaweb.
• "A Els invisibles Catalunya està al meu pensament com un poble partit i vençut", a Nació Digital, Vilaweb, Agència Catalana de Notícies. 
• "Isabel-Clara Simó da voz en Els invisibles a quienes han estado olvidados", El Confidencial,
• "Els invisibles podria ser un cant a tots els sense veu", Melderomer. 
• "En política no hay ideología, sino poder", Diario de Mallorca.
• "El poder és corrupte per definició", Nonada.
• Recomanem, Quadern d'El País.
• "La processó dels anònims", Bloc Això és com tot, de Carles Fenollosa.
• "Clara Simó presenta Els invisibles", RTVV.
• Entrevista a Levante TV.

Entrevista a Isabel-Clara Simó a LEVANTE TV amb motiu de la publicació de ELS INVISIBLES from Ara Llibres on Vimeo.

Diari ARA.

Suplement ARTS d'El Mundo.

I tot just tornar a Barcelona, Isabel-Clara Simó va rebre una fantàstica notícia: l'Ajuntament d'Alcoi li atorgarà a finals d'aquest abril la Medalla d'Or de la ciutat i la nomenarà Filla Predilecta. Uns títols sobradament merescuts. Enhorabona!!

Actualització 1/3/13:

• "Sóc bastant 'gore', jo", entrevista al setmanari El Temps.

 

RIP RTVV

La meta somiada

Ho vaig prometre i ací estic. Aquestes són algunes de les frases que més m'han colpit de la lectura d'Els invisibles, d'Isabel-Clara Simó. Algunes semblaven parlar-me directament a l'orella, com fan les obres que et sacsegen la consciència...

• "Les paraules tenen cos i perduren. I tu, que les has pronunciades, ho saps."
• "La certesa sempre és incerta, quan recordem fets fugissers."
• "Hi ha coses que passen i coses que no passen. De vegades els cors són durs com l’acer i les mirades àvides i esquives. Però de vegades la gent es transforma en éssers humans."
• "Si ningú no remena res, la llei és agradable i tot. Sense llei, ens mataríem els uns als altres; amb la llei, també, però ens matem legalment. Són coses antigues."
• "No t’equivoquis d’orella quan contis secrets! És quasi tan greu com equivocar-se de cul quan hagis de llepar-ne!"
• "I l’autoestima? Com s’alimenta si no hi ha aplaudiments anònims?"
• "Tenim un país en què passes de cuc arraulit a líder espavilat sense solució de continuïtat."
• "En les moments de crisi, els obrers són titllats d’egoistes pel mer fet de piu- lar; en els moments de bonança, ni les gràcies."
• "Enlloc, i menys en un poble, hi ha secrets amorosos. Els secrets amorosos s’incrusten a les pedres dels carrers i a les portes de les esglésies, i van escampant-se, com el pol·len empès pel vent, a les boques ansio- ses o avorrides dels vilatans."
• "El senyor Pijoan, amo de tantes empreses, estava malalt. No de gota, no, sinó del cap. Arrossegava una psicosi esquizoide que es resolia, de vegades, en una explosió de violència." 
• "La paciència és la primera arma per triomfar a la vida; la segona és la força de voluntat; la tercera és la saliva, saliva per parlar i per llepar."
• "Els odis profunds són com un càncer, que van destruint teixit de l’ànima en silenci i sense manifestar-se."
• "A qui li importa la gent? La gent només és per votar."
• "La renovació, de què tant es parla, vol dir la desaparició dels vells en profit dels joves. I els vells s’hi aferren perquè quan tastes el poder és millor que el sexe, millor que la riquesa i millor que la bellesa."
• "La gent vol aprendre. No ho saben, però això és el que volen. I si la persona que ensenya crida l’atenció per algun tret determinat, o té una veu especial o desperta algunes simpaties, tothom escolta." 
• "La policia [...] és una força anònima que està posada, fent un cercle màgic, al voltant del poder polític. La seva missió és defensar aquest poder. Aconseguir l’ordre públic. Frenar la gent. Sense això no hi hauria democràcia, és clar, perquè la gent són més en nombre que els dirigents. [...] La policia està pensada perquè no ens fem mal els uns als altres, és cert, però sobretot perquè deixem incòlume el fràgil poder visible, que l’invisible ja es defensa sol."
• "Els cànons de bellesa són variables, però a tu et toca l’època en què no hi escaus, i què vols fer-hi?" 

I, per acabar, dues frases especialment encoratjadores, per pensar-hi a banda:

• "No sempre triem el nostre destí. No sempre somiem la meta on sí que podríem arribar." 
• "Que aixequin la mà els qui tinguin una passió per la qual val la pena viure. Que l’aixequin, ara que no els mira ningú, ara que no cal fer comèdia, ara que estem sols!"  

L'obra n'està plena, d'allò que tantes vegades hem dit ací "frases subratllables".

Gran novel·la d'Isabel-Clara Simó

Cada nova novel·la d'Isabel-Clara Simó és un petit esdeveniment literari. Els editors ho saben, els mitjans de comunicació ho saben, els llibreters ho saben i els nombrosos lectors que la segueixen, també. He tingut l'enorme fortuna de ser editor seu durant molts anys. Títols com ara Homes o El meu germà Pol han estat bestsellers immediats, amb reimpressions constants i xifres de vendes rècord en la col·lecció en què es publicaven. Vaig tenir també el goig de veure acomplit un desig d'adolescent: recuperar i rellançar Júlia, una obra que en el seu moment em va marcar com a lector i que, anys a venir, vaig poder defensar com a editor en una versió reescrita i ja definitiva. Aquests són els petits plaers secrets que t'atorga el meravellós ofici d'editar. L'última roda de premsa (i posterior presentació al públic) que vaig fer a València en la meua anterior etapa professional va ser precisament d'un llibre d'Isabel: Un tros de cel. Hi conserve bons records, d'aquella jornada.

Ara, Isabel ens sorprén doblement amb la seua nova proposta literària: Els invisibles. D'una banda, pel canvi d'editorial, ja que s'estrena al catàleg d'Amsterdam, dins de l'aposta decidida d'aquest segell inquiet i creatiu per la literatura catalana (hi haurà més sorpreses en aquest sentit els pròxims mesos). I aquesta "estrena" de la veterana autora alcoiana es produeix amb tots els honors possibles, ja que Els invisibles és una de les millors obres que li he llegit mai, sens dubte un dels seus treballs literaris més redons.
Es tracta d'una novel·la coral, que parteix d'un fet intrigant: la desaparició d'una nena petita, Victòria, enmig de la muntanya. No ha deixat cap rastre, cap pista, cap senyal. El poble imaginari en què se situa l'acció, Volterà, es mobilitza per localitzar-la, sense èxit. Amb aquest poderós punt d'arrancada, les pàgines següents de la novel·la ens submergeixen (ens "atrapen", tot i que aquest verb estiga desgastat de tant usar-lo en contextos semblants) en la vida d'una sèrie de personatges que, per un motiu o un altre, han acabat establerts a Volterà fugint d'alguna cosa o apartats per alguna raó poderosa que descobrirem poc a poc. Aquests fragments vitals trenats aprofiten l'autora d'excusa per parlar-nos de temes de plena actualitat, com ara les misèries de la política, el valor de la cultura, la llibertat dels individus o la repressió de les forces de seguretat, entre molts altres. L'ombra de la petita Victòria plana per damunt d'aquelles vides invisibles, fins el clímax final, que no us desvetlaré però que conté un dels diàlegs més ben construïts que he llegit en català en molts anys.

Jo n'he gaudit molt, d'aquesta lectura, i per això em permet recomanar-vos-la amb tanta passió. En un apunt a banda promet transcriure algunes de les frases que més m'han colpit.

Aquest dimarts 5 de febrer, a les 19h,  Isabel-Clara Simó presenta Els invisibles a la Casa del Llibre de València. Una bona ocasió per felicitar-la en persona per regalar-nos aquesta gran novel·la! En sentirem a parlar molt (i bé).

Aniversaris editorials

Edicions del Bullent celebra enguany el seu 30é aniversari. Es tracta d'un dels segells més veterans del País Valencià, vinculat des del naixement amb la distribuïdora Sendra Marco. Bullent ha bastit amb el temps un catàleg molt ampli centrat en la literatura infantil i juvenil, i amb els premis Enric Valor i Carmesina com a estandards. Fa ja molts mesos que Núria Sendra (vegeu vídeo ací) va prendre el relleu al seu pare, Gabriel, en la gestió de l'empresa. Una editorial honesta, activa a la xarxa i amb voluntat de mantenir-se amb una estructura raonable i "abastable" que els permeta continuar cuidant cada novetat amb la màxima dedicació, com és el cas d'un dels últims llibres que han publicat, Set Blancaneus i un nan, de Carles Cano.

Canal 9 va emetre aquesta setmana un breu reportatge sobre l'aniversari de Bullent als informatius. Us recomane veure'l.

També està de celebració Edicions 96, segell carcaixentí (tot i que establert ara a la Pobla Llarga), que ahir mateix acomplia 15 anys. Amb l'eleboració d'agendes escolars personalitzades com a punta de llança, l'equip que encapçala Dolors Pedrós (vegeu vídeo ací) ha diversificat la seua oferta editorial amb poesia, estudis locals, literatura infantil i també per a adults... i moltes altres col·leccions. El seu últim encert ha estat la recuperació de L'inventari clement (original i complet) de Vicent Andrés Estellés.

És un goig, en els temps que corren, comprovar que alguns editors (editores, en aquest cas) continuen treballant en el nostre país amb empenta i creativitat, sortejant la crisi amb honestedat, movent-se virtualment a la xarxa i físicament arreu del país, i cuidant les propostes literàries que ens ofereixen amb l'estima d'un artesà. Per molts anys que continuem gaudint dels vostres llibres!!!

El futur de les biblioteques

 

Una interessant infografia d'OpenSite sobre el "futur" (en realitat, parla del present) de les 121.000 biblioteques que hi ha als Estats Units. Hi ha algunes qüestions vertaderament rellevants, com ara que el 69% dels nord-americans usen les seues biblioteques públiques, que també pateixen retalls en els pressupostos. És il·lustratiu l'elevat índex de préstec de llibres electrònics, que no augmenta més per tres motius principals, tots relacionats amb les restriccions per part dels editors: les grans companyies que no venen drets de descàrrega a biblioteques, l'augment dels preus de cessió d'ebooks per a biblioteques, o les limitacions al nombre de descàrregues.

El "futur" que apunta el titular de la infografia es relaciona amb els serveis tecnològics que ofereixen les biblioteques als usuaris. En algunes àrees, és l'únic lloc en què s'hi pot accedir a Internet de manera gratuïta. El 96% disposa de pàgina web, el 68% tenen perfil a Facebook, i el 39% està actiu a Twitter. No diuen que el que passa als EUA acaba passant-nos també a nosaltres? Doncs prenem nota d'aquestes tendències!